Gràcies, bibliotecaris.

Gràcies, Teresa Duran

Font: Llibres al replà

Gràcies, Bibliotecaris

La biblioteca. Il·lustració d’Emily Gravett

Dos esdeveniments s’han esdevingut la darrera setmana dins el marc de la biblioteca pública: molts centres han obert les portes als participants de la Súpernit a les biblioteques (fet que els mitjans informatius han divulgat com tot un èxit) i, poc després, hi ha hagut una vaga de tres dies a la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona (fet massa breument ressenyat pels mateixos mitjans). En resum: una de freda i una de calenta.

Ni el súper muntatge de les orelles èlfiques, per entretingut que fos, aporta gran cosa al dia a dia de la biblioteca ni en fa augmentar gaire el nombre de lectors infantils i juvenils, ni les raonades queixes dels bibliotecaris en vaga han sacsejat gaire l’ànim de les classes intel·lectuals. Per tot plegat deixeu-me fer avui un modestíssim homenatge als bibliotecaris i bibliotecàries de les seccions infantils i juvenils de les nostres biblioteques públiques.

Crec, fermament i documentada que, des dels anys 80, de totes les institucions que al servei públic hi ha al nostre país, la que ha crescut més exponencialment i serena, pas a pas, sense fer soroll, ha estat la democratitzadora biblioteca pública. La prova del que dic és que de la biblioteca no se’n parla, no se’n fa matèria d’escàndol, no se’n revelen les entreteles, perquè, senzillament, rutlla i ho fa extremadament bé.

Per això admiro tant a les bibliotecàries i bibliotecaris que hi treballen, sobretot els de la sempre dinàmica de la secció infantil que probablement són els que jo conec més (i cal confessar que, actualment,  no en sóc visitant gens assídua). Ells i elles ja saben que més d’un cop i de viva veu he cantat les seves lloances per la tasca que fan (i que no pari!) i ells i elles m’expliquen a mi, que soc negada en la matèria, que els agrada l’ofici, que de projectes no els en falten, que estan al corrent del que es fa aquí i a l’altra banda de les fronteres, que què els puc dir per a poder fer més i millor, però que… Treballen tan sols!…Hi ha tanta feina a fer!…Hi ha tan poc pressupost!…Les xarxes administratives de les quals depenen treballen tan poc en comú!…Convoquen tan poques places!…Estan pendents de tants canvis d’orientació!…Tenen tants fronts oberts!…Valga’ns Déu!  El pitjor és que sempre em diuen la veritat. Son pocs, tenen poc, fan molt i encara en volen fer més!!!

Biblioteca de Martorell

Mirin: jo l’altra dia, vaig fer una llista, a la babalà, dels verbs que poden sintetitzar la tasca dels bibliotecaris i bibliotecàries. Vaig descartar el verb fer, perquè aquest verb serveix per tot i no hi ha ofici que no faci (o que faci veure que fa, com és el cas de molts polítics que conec). Em vaig aturar en arribar a cent. Però hauria pogut continuar… (I convido als lectors i lectores d’aquest post escarransit a què ho facin). Vegin, per ordre alfabètic, “només” cent verbs que sé que formen part de la tasca diària d’un bibliotecari o bibliotecària:

acollir; administrar; adquirir; ajudar; assistir; atendre; augmentar; buscar; calcular; canviar; cercar; citar; col·laborar; comentar; comparar; comprar; comprendre; comptar; contar; contractar; convèncer; convidar;  convocar; decidir; demanar; denegar; descobrir; desmuntar; difondre; dirigir; disposar; distribuir; divulgar; donar; endollar; endreçar; enregistrar; ensenyar; enviar; enxarxar-se; equilibrar; escollir; escriure; esporgar; estar; estudiar; exigir; explicar; exposar; facturar; fitxar; formar-se; improvisar; indexar; informar-se; innovar; intercanviar; investigar; justificar; llegir; memoritzar; mostrar; muntar; narrar; obrir; organitzar; orientar; participar; perseverar; planificar; ponderar; postergar; preparar; presentar; preservar;  pressupostar; prestar; prioritzar; publicar; rebre; recercar; reclamar; recomanar; recompondre; recordar; recuperar; renunciar;  rescatar; ressenyar; restaurar; retirar; reunir-se; seleccionar; servir; subscriure; tancar; traduir; valorar; viatjar; visitar; visualitzar…

Eh? Què els sembla? Quants oficis coneixen que, dia a dia, duguin a terme totes aquestes tasques sense queixar-se ni maleir els ossos de qui els te a sou (a mal sou)? Jo mateixa no arribo a tant ni de lluny!

Biblioteca Municipal de Ripollet

I això no és tot,  perquè si per mi anava, i en prova de reconeixement, molt agraïda per la manera en què m’han eixamplat les mires i m’han fet fàcil la vida, m’han il·lusionat i m’han deixat compartir amb ells i elles inquietuds i alegries, somio que arribarà un dia en què tots plegats ens podrem passejar per les avingudes, carrers, places, centres culturals, biblioteques i altres edificis oberts al públic que duran el nom d’ Aurora Díaz-Plaja, Concepció Carreres, Rosa Mut, Núria Reynés, Mariona Rossinés, Eulàlia Valeri, Núria Ventura, Teresa Mañà, Pep Molist, Nati Calvo, Glòria Gorchs, Jaume Vilarrubí, Gisela Pou, Marta Martí, Albert Correa,  Esther Garriga, Anna Herráez, Teresa Gonzàlez, Anna Gasol, Mònica Baró, Amàlia Ramoneda, Pau Raga, Concepció Martínez, Laia Ventura, Rosa Isern, Teresa Rovira, Lluís Anglada, Yolanda Martínez, Laia Bertran, Ester Callao, Alba Céspedes, Sergi Portela; Núria Comas, Maria Gràcia Gelpí… i tants d’altres que, entre tots podríem continuar llistant fins més enllà i tot, d’allò més satisfets per haver pogut conèixer i tractar personatges que tant han fet per la cultura minúscula o majúscula del meu país petit?

Lloats siguin, elles i ells, avui i sempre. Moltíssimes gràcies per tot el que heu fet per mi i per a tothom, dia rere dia, any rere any. De debò.