Aquest dijous dos poemes amb una estrofa infiltrada a cada un d'ells.
Sabríeu dir quines són?
Poema amb estrofa infiltrada:
«Festa»
Avui només escric deliri
I després la paraula amant,
Perquè aquest vers rimi amb brillant,
I el primer amb l’adjectiu assiri.
Ara aquí poso serenata;
Tal és el vers; avui només
Escric la paraula congrés,
I acabarà l’estrofa plata.
Començo amb el teu nom Victòria
I no continuo, que avui
Només escric els pronoms tu i
Jo. Posa un mot que et plagui en òria.
I així acabo aquest poema
Escrivint la lletra ema.
(Joan Brossa, 27 sonets a Victòria, 1957).
Poema amb estrofa infiltrada:
«Morts lluny»
Callada estimo la vida.
Deixeu-me sola, callada;
i aniré amb el pensament
on no em torbin les rialles.
Forma i color, diversos,
Amor carnal i ombres
Pregones de l’oblit:
Natura morta.
Mai més en la galta humida
l’amor sobtarà una flama;
per llurs somnis de colors
la nit s’ha fet massa llarga.
Joventut, barca afonada
amb totes les veles altes!
(Clementina Arderiu, Sempre i ara, 1946)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada