Estimada Marta
Minuciós, recullo les engrunes
d'un berenar frugal. Penso mil coses.
M'agradaria passejar una estona,
veure la posta, mastegar un bri d'herba,
trobar un desconegut i conversar-hi.
Recordo versos i els dic en veu baixa,
sobretot uns de l'Estellés que fan:
“En arribar a aquest punt, no sabria
negar-te, amic, que allò que em preocupa
-i és excessiu el mot: t'ho puc jurar-
és que ningú mai no tindrà interès
per l'home humil i molt senzill que sóc”.
Miquel Martí i Pol
Pilar Jarque |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada