 |
| Foto: GTRES |
El plor
Poc a poc
rodola galta avall la llàgrima,
aquella llàgrima d’enyor,
enyor a un espai, a un temps,
a una persona, a un animal,
enyor.
És tant sa plorar, tant...
tant que se’m fa difícil
poder-ho catalogar o valorar.
M’agrada plorar, em fa més home,
més tendre, molt més humà,
em lubrifica i em lenifica.
Ploro de vegades per poca cosa,
per un gest, per una imatge,
una simple fotografia.
Em fan plorar les noticies.
L’explotació infantil.
El maltractament animal,
la violència masclista,
el racisme, el feixisme.....
Però també una flor perfecte,
l’olor intensa del romaní,
la maria lluïsa, el gessamí
que em transporten a racons
a vivències passades agradables
o simplement tràgiques.
El riure d’un nen, o la pluja intensa,
La mort...
Però sobretot l’enyor, aquell enyor
tant difícil de combatre
tant impossible de digerir
tant injust i tant necessari.
L’enyor, el plor, la vida...
Quim Ponsa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada