Dalt de la muntanya
Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.
Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!
Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.
Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.
Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.
Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!
Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.
Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.
Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.
Joan Armengué
Les muntanyes són elles.
A casa, la iaia em va ensenyar a buscar bolets; la mare, espàrrecs.
La tieta feia ramets de flors, i la cosina, amb el gos al riu ballava.
Ma germana passejava entre vinyes amb sa filleta, que al seu darrere guaitava el mar.
Les amigues em van regalar tantes adolescències al bosc que mai les hauré acabades. Les estimades, muntanyes altes i nevades, i camins oberts a nous horitzons.
Ma filla m’ha fet arbre, i n’ha fet florir les branques i créixer les arrels.
A elles, a totes, els ho dec. L’abraçada més sagrada.
Maria Antúnez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada