La
meva
llengua
No
em
preguntis
per
què,
però
l’estimo
de
cor
la
meva
llengua;
no
ho
preguntis
en
va,
sols
puc
respondre’t:
“L’estimo
perquè
sí,
perquè
és
la
meva”.
L’estimo
perquè
sí;
perquè
eixa
parla
és
la
parla
mateixa
que
al
son
d’una
non-non
la
més
hermosa
bressa
amorosament
ma
son
primera.
L’estimo
de
tot
cor,
per
catalana,
l’estimo
perquè
en
ella
la
rondalla
primera
em
contà
l’àvia
un
capvespre
d’estiu
mentre
el
sol
queia.
L’estimo
de
tot
cor,
perquè
en
descloure’s
l’exquisida
ponzella
de
mos
vint
anys,
aquell
sublim
“t’estimo”
va
dictar-me
l’amor
en
eixa
llengua.
L’estimo
de
tot
cor,
perquè
la
parlen
els
meus
amics
de
sempre,
els
que
ploren
amb
mi
i
els
que
amb
mi
riuen,
els
que
em
criden
avant!
i
avant
m’empenyen.
L’estimo
de
tot
cor,
perquè
cigales,
i
espigues
i
roselles,
i
els
rossinyols
i
el
mar
i
el
cel
i
l’aire
sos
grans
secrets
en
català
em
revelen.
L’estimo
de
tot
cor,
perquè
no
en
trobo
de
més
franca
i
més
bella...
I
em
preguntes
per
què?
I
això
em
preguntes?
L’estimo
perquè
sí,
perquè
és
la
meva.
Apel·les Mestres
Link de l'enciclopèdia catalana: Apel·les Mestres
