Tot fent el camí que mena al lloc, som. L'avallanera guarda el temps, aturat a les busques dels rellotges penjats als seus braços. Cada hora té la seva hora aturada en el precís instant d'acabar l'impúls de la corda que empenyia a voler i voler més temps. L'avallaner no mira el pas del temps a l'espera dels rellotges. Ho sap, no cap mirar ni endins ni enfora. Passa que t'he vist i tot mirant-lo es perd de vista. El temps és fum al Sol Fosc, guspires al foc de la carbonera, sospirs a l'aire del gorg dels llistons, pols d'estel a la nit de Sant Llorenç. Desigs, pors, angúnies...esperança. Un viatge pel so de la paraula als llavis rogencs de la masovera. Màgics silencis de l'avallaner, ombres i besllums de l'hora del sol i en clars de lluna
Gabriel Salvans
Les hores
El rellotge no espera mai ningú.
Sempre camina.
El pensament em parla de tu.
La fantasia no mou la memòria quan t'imagino,
Quan retorno a tu amb el pensament.
No poden ésser queixes les meves paraules:
És cosa amorosa recordar-te.
El rellotge no espera mai ningú.
Quan sigui l'hora d'anar-te a buscar,
M'ho dirà.
(Només em separen de tu unes hores.)
JOAN BROSSA
Festa, 1955
Una lectura que ens ha fet pensar en aquest avallaner.
La Momo és una nena que té la meravellosa qualitat de saber escoltar als altres i que vol ajudar a la gent a humanitzar les seves vides.
Sobretot quan els homes grisos decideixen apoderar-se d'un dels béns més preuats que tenen les persones: el seu temps.
