En un camp de gira-sols
una rosa ressalta.
No es una flor tan sols,
es el vent que canta.
Es protegeix del fred,
amb un abric de puntes
afilades.
I al cap porta un barret
de finestres delicades.
Més petita que els seus
germans,
però tant distingida.
La seva bellesa la fa tant
gran,
que sembla de la lluna
aixi sorgida.
Envoltada de mil sols,
tota vermella ella.
Una meravella,
que brilla sota el sol.
Aleix Terrades
1r ESO D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada