Cançons impossibles de Marc Parrot
Poemes, haikus, reflexions de la vida, l'amor, la família… Que l'autor ens presenta de forma molt natural i vital en els que molts de nosaltres ens hi podem sentir reflectits. Com diu en el títol Cançons impossibles, aquest cop l'autor no li ha posat la música, deixant espai als lectors a què cada un de nosaltres hi posem la nostra música en el moment de gaudir de la seva lectura. Felicitats també per les il·lustracions i l'edició del llibre.
Patrimoni
Em sento l'hereu que havia de ser.
No m'ha quedat cap altra cosa que amor,
aquest amor amagat en maneres rutinàries
amb les quals em van educar els meus pares,
Avui l'he conegut.
L'he vist també en els meus actes
i l'he reconegut als altres.
Ara és meu.
Miro enrere sense por i em trobo en el bo
i entenc el que he fet
i faré malament.
Visc les rendes.
La conciència és el premi a la mirada valenta.
Marc Parrot
Patrimoni 2
Tant de temps no volent veure-ho
o potser no podent-ho acceptar.
Sentint-me fins i tot aliè,
part d'una altra realitat.
M'he cregut durant anys
en el dret de jutjar els pares,
de negar tot llegat,
de sentir-me a part.
Però la naturales és tossuda
i s'acaba imposant.
Em miro i em sé
cada cop més semblant.
Avui el present em torna al passat
i em veig procurant
fer una mica millor
el que ells han fet ja.
Marc Parrot
Poemes, haikus, reflexions de la vida, l'amor, la família… Que l'autor ens presenta de forma molt natural i vital en els que molts de nosaltres ens hi podem sentir reflectits. Com diu en el títol Cançons impossibles, aquest cop l'autor no li ha posat la música, deixant espai als lectors a què cada un de nosaltres hi posem la nostra música en el moment de gaudir de la seva lectura. Felicitats també per les il·lustracions i l'edició del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada