Gràcies per l’escala que ens du amunt,
gràcies per la força de ser dos,
per la mà que m’allargues en silenci,
pel silenci de quan bramula el món,
pel plat sencer partit de bona gana,
pel got de vi que ens mira com feliç,
per la ruta dels cossos tan salvatges,
pel llençol del somriure més bonic.
Gràcies per l’espatlla i la carícia,
per fer-me nou quan em mires i et miro,
per voler aprendre amb mi el perfil abstracte
de les lletres del mot tabú «t’estimo».
Roc Casagran
Roc Casagran, nascut a Sabadell el 1980, és un professor i escriptor que ha publicat llibres de poesia com Els carrers de les fàbriques (Viena, 2002), Després de Sarajevo (Sa Nostra, 2005) o L’ombra queixalada (Pagès Editors, 2010), els tres guardonats. I novel·les com Ara que estem junts (Columna, 2012) o L’amor fora de mapa (Sembra Llibres, 2016), de la qual llegim el poema Gràcies. Creant univers tendre i nostàlgic, Casagran ens fa reflexionar sobre l’amor i totes aquelles quotidianitats que, a vegades, passem per alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada