Cris Juanico ha seleccionat onze poemes de Pere Xerxa, el pseudònim amb què acostumava a escriure i publicar el poeta Joan F. López Casasnovas i els ha encofrat en deu cançons de tall folk i de gest popular. Amb una producció musical molt propera a l’arrel, el resultat és una proposta sonora amarada de tradició dins esquemes moderns.
Acompanyat de Lluís Gener al baix electroacústic i al contrabaix i de Moisès Pelegrí a les percussions, aquest llibre-cd és una experiència que suposa una clara passa endavant del músic. Aquesta proposta presenta una fusió tímbrica entre sonoritats primitives i músiques modernes.Paraules, són com el vent,
diuen tan poc, diuen tant!
Dures com el diamant
esgrellen el cor dolent;
en sortir corquen la dent
de qui en fa mal ús parlant.
Paraules, son el turment
del poeta estudiant.
Quan surten del pensament
poden ser punyal d'argent,
o besar llavis d'amant:
tant mata el punyal lluent
com el bes, assassinant.
Paraules, filles del vent,
deis tan poc, diguéssiu tant!
diuen tan poc, diuen tant!
Dures com el diamant
esgrellen el cor dolent;
en sortir corquen la dent
de qui en fa mal ús parlant.
Paraules, son el turment
del poeta estudiant.
Quan surten del pensament
poden ser punyal d'argent,
o besar llavis d'amant:
tant mata el punyal lluent
com el bes, assassinant.
Paraules, filles del vent,
deis tan poc, diguéssiu tant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada